GRADIVA es troba de dol per la mort d'un dels pensadors més fecunds de la psicoanàlisi contemporani, André Green, mort el passat 22 de gener, a París, a l'edat de 85 anys. L'obra de Green ha estat una de les fonts més importants d'estudi i inspiració per Gradiva que des de fa anys s'ha nodrit amb la riquesa i profunditat de les seves propostes innovadores, transmeses tant a través dels seus innombrables publicacions com per l'intercanvi amb els analistes de la Societat Psicoanalítica de París influïts pel seu pensament. Green va néixer al Caire el 1927 i als 19 anys es va traslladar a París per realitzar estudis de Medicina i Psiquiatria. Va conèixer a Jacques Lacan a l'hospital de Sainte-Anne i allà es va relacionar amb J.Laplanche, P.Aulagnier i altres pensadors que, com ell, van participar dels seminaris de Lacan fins a finals dels anys seixanta. A partir de llavors, les diferències teòriques i clíniques amb Lacan el van portar a desenvolupar una obra personal que no desconeixerà alguns de les aportacions més significatius de la teoria lacaniana. Fortament ancorat en els fonaments freudians, el seu pensament innovador s'obre a un diàleg plural, apassionat i crític amb l'obra de Winnicott i Bion donant lloc a un cos teòric coherent i creatiu que enriqueix l'obra freudiana i facilita l'accés de la psicoanàlisi a la feina amb les patologies més severes no psicòtiques. Pertanyen a Green molts conceptes teòrics que han passat a ser patrimoni del discurs psicoanalític general, com ara el narcisisme de vida i de mort, el complex de la mare morta, els processos terciaris, la desobjetalización o el treball del negatiu. Ha realitzat aportacions inestimables sobre les representacions, el llenguatge, els afectes, la relació entre l'objecte i la pulsió, la funció materna i la matriu del pensament. L'amplitud dels seus interessos culturals es van traduir en articles i llibres de psicoanàlisi aplicada sobre la tragèdia grega, Shakespeare, Borges, Leonardo da Vinci, Conrad, etc. En l'últim decenni, Green havia treballat intensament en la construcció d'un nou paradigma per a la psicoanàlisi contemporani resituant la metapsicologia i el mètode freudià com a fonament de la psicoanàlisi, en diàleg teòric i clínic amb els models post-freudians, estenent els marges de la analizabilidad al terreny de les patologies no-neuròtiques, les estructures límit. Green ens deixa com a llegat no només la seva obra, sinó també un model de treball que busca renovar la psicoanàlisi sense trencar amb els fonaments.

María Elena Sammartino