• Email : gradiva@gradivabarcelona.org || secretaria@gradivabarcelona.org

Llengües

"La mort de 'André GREEN" per María Elena Sammartino. febrer 2012

febrer 2012

GRADIVA es troba de dol per la mort d'un dels pensadors més fecunds de la psicoanàlisi contemporani, André Green, mort el passat 22 de gener, a París, a l'edat de 85 anys. L'obra de Green ha estat una de les fonts més importants d'estudi i inspiració per Gradiva que des de fa anys s'ha nodrit amb la riquesa i profunditat de les seves propostes innovadores, transmeses tant a través dels seus innombrables publicacions com per l'intercanvi amb els analistes de la Societat Psicoanalítica de París influïts pel seu pensament. Green va néixer al Caire el 1927 i als 19 anys es va traslladar a París per realitzar estudis de Medicina i Psiquiatria. Va conèixer a Jacques Lacan a l'hospital de Sainte-Anne i allà es va relacionar amb J.Laplanche, P.Aulagnier i altres pensadors que, com ell, van participar dels seminaris de Lacan fins a finals dels anys seixanta. A partir de llavors, les diferències teòriques i clíniques amb Lacan el van portar a desenvolupar una obra personal que no desconeixerà alguns de les aportacions més significatius de la teoria lacaniana. Fortament ancorat en els fonaments freudians, el seu pensament innovador s'obre a un diàleg plural, apassionat i crític amb l'obra de Winnicott i Bion donant lloc a un cos teòric coherent i creatiu que enriqueix l'obra freudiana i facilita l'accés de la psicoanàlisi a la feina amb les patologies més severes no psicòtiques. Pertanyen a Green molts conceptes teòrics que han passat a ser patrimoni del discurs psicoanalític general, com ara el narcisisme de vida i de mort, el complex de la mare morta, els processos terciaris, la desobjetalización o el treball del negatiu. Ha realitzat aportacions inestimables sobre les representacions, el llenguatge, els afectes, la relació entre l'objecte i la pulsió, la funció materna i la matriu del pensament. L'amplitud dels seus interessos culturals es van traduir en articles i llibres de psicoanàlisi aplicada sobre la tragèdia grega, Shakespeare, Borges, Leonardo da Vinci, Conrad, etc. En l'últim decenni, Green havia treballat intensament en la construcció d'un nou paradigma per a la psicoanàlisi contemporani resituant la metapsicologia i el mètode freudià com a fonament de la psicoanàlisi, en diàleg teòric i clínic amb els models post-freudians, estenent els marges de la analizabilidad al terreny de les patologies no-neuròtiques, les estructures límit. Green ens deixa com a llegat no només la seva obra, sinó també un model de treball que busca renovar la psicoanàlisi sense trencar amb els fonaments.

María Elena Sammartino