1989-2014: 25 anys després

María Elena Sammartino

President de Gradiva

25 anys després d'aquell mes de setembre de 1989 un es sorprèn de la rapidesa amb que el temps s'ha portat al temps, els passos han recorregut camins i els camins es hancruzado amb altres camins i amb altres caminants que van decidir acompanyar-nos en les posades en les que hem anat recalant per oferir els fruits del treball sostingut al llarg dels anys.

Avui fem un altre alt en el camí, en aquesta posada tornem a tenir l'alegria de compartir pensaments i festa amb tants col·legues, amics, companys de camí als que volem agrair i expressar el nostre afecte i reconeixement per ser-hi, per ser aquí, sigui com anés el lloc des del qual han compartit temps, escolta i rialles amb nosaltres.

25 anys després, la petita Gradiva s'ha fet dona i es pregunta què ha canviat en ella i què és el que retorna de la seva infància com les seves marques constituents, com els senyals d'identitat amb què va acabar rebent un nom i una destinació. Sabem que cada etapa va transcrivint les vivències prèvies en un nou context però que sempre hi ha un nucli de sentit que es manté, llevat que una tempesta tingui tal intensitat i produeixi tant dolor que trenqui la continuïtat. Cosa que no ha passat a Gradiva, que viu i ha viscut tempestes, com la vida mateixa, però no abandona els passos que la precedeixen mentre camina nous camins.

També a la Gradiva original, la del deliri i els somnis, Freud busca amb afany adonar d'allò que retorna en els somnis, en els fets, també en el deliri; troba allà els desitjos secrets, els amors d'infància, els vincles primaris, després d'un escenari manifest que no deixa d'expressar el vell en el nou. Perquè el temps en veritat és un temps circular, que reflexiona sobre si i transforma el passat a mesura que avança cap al futur, llevat que el temps es mengi a si mateix, que les repeticions no s'obrin a nous interessos i la capacitat simbòlica quedi encallada.

Així ocorre en la vida de molts éssers i grups humans, també esdevé en el joc dels nens que no poden entrar en un circuit benèfic de simbolització i repeteixen una i altra vegada la decepció o el buit. I per què anomeno aquí el joc infantil?

Estudiar, pensar i intercanviar, debatre assossegada o acaloradament sobre la teoria, la tècnica o la clínica, són una sèrie que ens toca i ens competeix com a analistes i com a membres de Gradiva; en un sentit winnicottiano, tota aquesta activitat es troba en l'òrbita de l'espai potencial de creació que neix amb l'jugar infantil.

Aquí podríem aturar-nos un moment i avançar per aquest llera analògic que acabem d'obrir, mirar el paisatge i preguntar-nos per la força que impulsa l'esdevenir. Proposo pensar en allò que incentiva la posada en marxa del joc i els seus derivats adults dins l'àrea de la sublimació i el plaer per treballar i estudiar. Quin és el motor del joc? Per què el joc busca el seu repetició?

Pensar el sentit i la força del joc ens porta naturalment al joc del carretel, punt de partida d'un saber que va anar creixent i que avui ens permet dir que, en sentit freudià, el joc intenta una i altra vegada donar representació al que falta , primer a l'absència materna, després a les diferents formes de la incompletud i del conflicte, a les vivències que busquen el seu lloc en la trama de pensaments per entrar al circuit del desplaçament i el símbol. Aquest és el motor del joc simbòlic.

Diu Green que la repetició compulsiva del joc va simbolitzant el absent, en veritat tot loque es resisteix a ser dominat i que sotmet al subjecte. El joc és acció i torna actiu allò que es pateix passivament. En el recorregut mateix del jugar el nen va naixent com a subjecte. Green va molt més enllà en la seva anàlisi del joc simbòlic i entre altres coses inclou tot l'ampli dispositiu que forma part de la construcció d'un sintagma lúdic que es repeteix. Així, la posada en escena inclou el dispositiu físic (l'espai, les joguines, les parts del cos i de la ment posades en joc), el motor, (és a dir, allò que escapa al que ja assimilat), i un o diversos observadors.

Jugar és simbolitzar, primer l'absència, després les diferents cares de la incompletud. Tot i la repetició, mai es retorna exactament al punt de partida; però els canvis reflexionen sobre si i eixamplen el camp del que es desitja lligar.

Amb Freud buscant la força i el sentit, amb Winnicott per mestre de la mirada, i amb Green eixamplant la metapsicologia, bé podríem atrevir-nos a proposar una analogia i veure a la nostra Gradiva com una dona que gaudeix jugant als jocs que mouen els seus desitjos i convidant a altres a jugar amb ella.

¿Se sosté el seu joc en les marques de l'origen?

El dispositiu de base es manté com va ser creat fa 25 anys: les reunions generals i els mòduls o grups de recerca i estudi. A aquest dispositiu es va afegir més tard un local propi i l'obertura d'activitats docents, conferències i invitacions a col·legues. Les Jornades d'Intercanvi en Psicoanàlisi, 9 fins a ara, es van convertir també en part del dispositiu que facilita la posada en joc del saber i que culmina en la publicació d'un llibre col·lectiu.

Rellegint les Bases per a la constitució del grup, encara sense nom, aprovades al juny de 1989, trobem el següent:

Es constitueix un grup d'intercanvi científic la objectiu central serà l'aprofundiment rigorosa en l'obra de Sigmund Freud.

Poc després precisa:

El grup serà receptiu a la riquesa d'aportacions de les diferents corrents psicoanalítiques així com a altres lectures de l'obra freudiana.

El motor consensuat, doncs, l'estudi, el coneixement profund de l'obra de Freud, obert a les diferents corrents psicoanalítiques i a altres lectures de l'obra de Freud.

El camí iniciat per Gradiva fa 25 anys se sosté i es torna complex en caminar amb les mirades d'autors que eixamplen i continuen el pensament freudià a partir dels gèrmens disseminats al llarg de tota la seva obra. La lectura lacaniana de l'obra de Freud ha marcat la forma de llegir-lo en molts companys de Gradiva. Altres posen l'accent en la mirada de Bion sobre els descobriments freudians o en les obertures de l'Escola de psicosomàtica de París.

El saber particular i el comú dels membres de Gradiva es va anar enriquint al llarg del temps, primer amb l'aportació de col·legues propers com Belinsky, Shutz, Korman o Aragonès; després amb altres pensadors com Maldavsky o Maruco, més tard, Winnicott i finalment al llarg d'aquests últims 15 anys amb l'obra de Green i altres pensadors francesos en els quals conflueix de manera superadora i coherent l'aportació d'autors tant de l'escola anglesa com de l'escola francesa, sobre el llit profund i generós del pensament freudià.

El motor segueix viu, doncs. Més enllà dels avatars propis dels escenaris de joc en què les fantasies i els afectes fan i desfan les embolics, s'imposa sempre la meta: estudiar, pensar, intercanviar, escriure, discutir psicoanàlisi, teoria i clínica, tornant a la genialitat dels fundadors a cercar noves llavors per repensar-a la llum del que és nou, per contribuir al creixement del que ja s'ha gestat.

I en aquest camí ardu, una i altra vegada us hem convidat a jugar junts, a pensar ia escoltar-nos tant a casa, al nostre local, com en les Jornades d'Intercanvi en psicoanàlisi, en què hem tingut l'alegria de comptar amb tants companys que han acceptat el nostre escenari de joc per explicar les seves experiències i reflexions, i tants d'altres, amics, companys o futurs psicoanalistes, que han participat amb la seva presència, amb les seves contribucions, amb les seves preguntes, i per què no dir-ho, també amb la seva companyia i afecte. Des de fa uns mesos, en aquest espai de joc comencen a germinar noves llavors. Es tracta de la gestació de l'Espai alumnes i exalumnes que creix pausadament i amb la il·lusió de convertir-se en un altre formiguer de pensament i creativitat que ens enriqueixi a tots.

A tots ells, a tots vosaltres, gràcies per acompanyar-nos i per ser avui aquí. Potser aquell 25 de setembre de 1989 a què es va subscriure l'acta fundacional de Gradiva no podíem imaginar que aquest bell somni avançaria com la Gradiva, sense pausa, que molts altres col·legues s'anirien sumant al seu pas al llarg del camí i fent d'aquest grup casa psicoanalítica. I finalment, que ens trobaríem amb tants de vosaltres a les cruïlles del camí, per gaudir junts d'aquest saber i aquesta pràctica apassionant com cap, almenys així la sento jo.

Avui jugarem de veritat una altra vegada. I amb magnificència.

Hem fet jugar el títol del text original de Freud El deliri i els somnis a la "Gradiva" de W. Jensen, on com sabeu, Freud s'aplica el saber psicoanalític aconseguit en aquest moment, la teoria dels somnis i de la neurosi, a una novel·la escrita per Jensen, un contemporani de Freud. Hem desconstruït el títol prenent a Gradiva com a institució i com a figura mítica a la cultura, hem decidit brodar el tema del deliri i els somnis des de la psicoanàlisi i des de la seva expressió en la música, l'òpera en particular.

Aquest matí estarà dividida en dues parts. En primer lloc aquesta taula en la que a continuació parlaran dos companys de Gradiva,
Antonio Soler sobre Els passos de Gradiva. Psicoanàlisi i cultura, i després Octavio García ens introduirà En els laberints del son i el deliri.
En acabar aquestes exposicions, hi haurà un espai per al diàleg amb tots vosaltres, en el qual podrem compartir idees, reflexions o sentiments sobretot el que s'ha dit a la taula per cada un de nosaltres.

A la segona part del matí, el Recital líric sobre El deliri i els somnis en l'òpera, organitzat pel tenor Marc Sala.
El recital serà presentat per la nostra companya María José García.

En acabar l'espectacle, brindarem amb una copa de cava als jardins de la Casa.

Per acabar, volem fer un petit homenatge a dos dels nostres membres fundadors i actius participants de la vida científica i social de Gradiva al llarg de molts anys. Són dues persones que generosament sempre ens han brindat el seu saber, el seu consell, el seu estímul i el seu temps. Es tracta dels que avui són membres honoraris de Gradiva, María Luisa Siquier i Andrés Cap, companys i amics, que sempre van creure en el futur del projecte que vam iniciar fa 25 anys i quese van comprometre personalment en la vida de l'Associació de la mateixa manera que sempre han viscut compromesos amb la teoria i la clínica psicoanalítica.

Farem entrega d'un ram de flors a cada un com a símbol del nostre afecte i agraïment.

Moltes gràcies.

María Elena Sammartino

27 de setembre de 2014